Exit Tax: Un Impost a la migració financera

En un món cada cop més globalitzat, la mobilitat de les persones i les empreses s’ha convertit en una realitat quotidiana. Aquesta mobilitat, però, pot tenir implicacions fiscals significatives. Un dels conceptes més debatuts en aquest context és l’anomenat «Exit Tax» o impost de sortida. En aquest article, aprofundirem en aquest impost, com funciona a Espanya, i discutirem els arguments a favor i en contra de la seva aplicació.

Què és l’Exit Tax?

L’Exit Tax’, també conegut com a impost de sortida, és un gravamen imposat per alguns països a les persones físiques o jurídiques que decideixen canviar la seva residència fiscal o domicili fora de les fronteres nacionals. Aquest impost es calcula sobre la base del valor projectat dels actius o els guanys de capital que s’obtindrien si es liquidessin tots els actius abans de la sortida del país.

En el cas d’Espanya, aquest impost de sortida va ser implementat el 2014 mitjançant la Llei 26/2014 i està regulat al Reglament d’IRPF. El principal objectiu d‟aquest impost és prevenir l‟evasió fiscal o la reducció d‟impostos a través de canvis de domicili fiscal.

Com s’aplica l’Exit Tax’ a Espanya?

La implementació de l’Exit Tax pot diferir d’un país a un altre, basant-se en les lleis fiscals específiques. En el context espanyol, aquest impost s’adreça a les persones que perden el seu estatus de resident fiscal, és a dir, aquells que decideixen canviar la residència a un altre país i deixen de ser contribuents a Espanya. Aquests individus estan subjectes a impostos sobre els guanys latents de les accions que tenen a empreses i participacions en fons d’inversió. Per a l’Agència Tributària espanyola, deixar el país té la mateixa conseqüència fiscal que vendre les accions o les participacions en empreses.

A més, per estar subjecte a l’exit tax a Espanya, cal complir diversos requisits. Cal haver estat resident fiscal a Espanya durant almenys 10 dels darrers 15 anys. També, el valor de mercat total de totes les accions o participacions ha d’excedir els 4 milions d’euros, o tenir una participació de més del 25% en una empresa el valor de mercat de la qual superi el milió d’euros.

No obstant això, en certs escenaris, és factible evitar l’exit tax a Espanya fins i tot complint aquests criteris. Per exemple, en el cas de trasllats dins de la Unió Europea (UE) o de l’Espai Econòmic Europeu (EEE), sempre que hi hagi un acord de doble imposició i intercanvi d’informació fiscal, és possible sol·licitar la suspensió de l’èxit tax. Així mateix, els desplaçaments temporals per motius laborals a un país que no es consideri un paradís fiscal, o si el país de destinació ha signat un acord per evitar la doble imposició i hi ha una clàusula per a l’intercanvi d’informació, estan exempts d’aquest impost.

Per determinar la quantitat de l’impost, es fa referència al valor de mercat de les accions o participacions i el valor de compra. En el cas de valors cotitzats o participacions, es pren com a referència el valor borsari o el valor liquidatiu en el cas dels fons d’inversió. Per a accions no cotitzades, el valor de mercat serà el més gran dels següents: el patrimoni net corresponent al valor resultant del balanç del darrer exercici, o el que resulti de capitalitzar al 20% la mitjana dels resultats dels tres exercicis fiscals tancats previs a la data de la meritació de l’impost

Arguments a favor i en contra de l’Exit Tax’

L«Exit Tax» és un tema de debat a molts països. Aquí hi ha alguns arguments a favor i en contra de la seva aplicació:

A favor:

• Prevé l’evasió fiscal L«Exit Tax» pot ser una eina eficaç per evitar l’evasió fiscal. En cobrar impostos sobre els guanys de capital no realitzats al moment de l’emigració, els països poden assegurar-se que els individus i les empreses no es traslladin a jurisdiccions de baixa fiscalitat simplement per evitar pagar impostos.
• Igualtat fiscal L«Exit Tax» també pot ser vist com una qüestió d’igualtat fiscal. Si un individu o una empresa ha acumulat riquesa en un país a causa de les seves infraestructures, educació, seguretat, etc., es podria argumentar que tenen l’obligació moral de contribuir a mantenir aquests serveis, fins i tot si decideixen mudar-se a un altre lloc.

En contra:

• Limita la mobilitat Els crítics argumenten que l«Exit Tax» pot limitar la mobilitat de les persones i les empreses. Aquesta manca de mobilitat pot ser especialment perjudicial en un món cada cop més globalitzat, on la capacitat de moure’s lliurement és sovint una necessitat per al creixement i la innovació.
• Doble imposició : Un altre argument en contra de l«Exit Tax» és que pot donar lloc a la doble imposició. Si el país d’origen i el país de destinació imposen impostos sobre els mateixos guanys de capital, això pot provocar una càrrega fiscal desproporcionada.

Conclusió

En última instància, si l«Exit Tax» és una política bona o dolenta és una qüestió d’opinió i dependrà en gran mesura dels detalls específics de com s’implementi la política. Tot i això, a mesura que la mobilitat global continua augmentant, és probable que el debat sobre l«Exit Tax» i altres temes relacionats amb la fiscalitat de l’emigració continuï.